La marxa nòrdica és una disciplina esportiva que es basa en utilitzar uns bastons específics quan caminem o correm. I, ho podem fer amb els següents objectius:

1. Salut: l’objectiu se centra en millorar la qualitat de vida dels seus practicants de forma lúdica.
2. Fitness: l’objectiu del qual és buscar el rendiment esportiu.
3. Rendiment: arribar a competir professionalment.

En el nostre cas s’ofereix com un servei d’una activitat complerta que es pot realitzar en qualsevol espai i terreny, adequat per a qualsevol edat, i a més ens ajuda en recuperacions de lesions per ser una disciplina que juntament amb l’entrenament funcional es treballa tot el cos al mateix temps de forma saludable, sobretot perquè no hi ha impacte i corregeix la postura corporal.

Quins beneficis ens aporta?

1. Millora la capacitat respiratòria i la funció cardíaca degut a que és una activitat aeròbica de llarga duració.
2. S’alliberen tensions en la zona dels genolls i l’esquena.
3. S’utilitzen el 80% dels músculs del nostre cos, ja que participen músculs tant del tren inferior com del superior.
4. Corregeix postures inadequades del tors evitant caure endavant.
5. Gràcies a la major necessitat d’oxigenació, el cervell gaudeix d’un saludable flux sanguini que fa augmentar la seva capacitat.
6. Contribueix en la prevenció de la osteoporosis: les vibracions que produeix el bastó en recolzar-se al terra genera la vibració òptima per a l’enfortiment dels ossos sense repercutir en les articulacions.  

Les  diferències de repercussió muscular amb altres esports, i la seva correcta posició:

1. Incorrecta, bastons massa endavant.
2. Incorrecta, bastons massa enrere.
3. Correcta, braços separats, cos recta i passos llargs.

Relació comparativa de músculs que es treballen en tres disciplines diferents.

Quina és la tècnica?

El moviment del bastó ha d’anar cap endavant i enrere agafant la màxima amplitud de les espatlles; i agafant amb tota la mà en el moment del recolzament i deixant anar totalment el bastó en el moment de la seva recuperació, i així relaxar la musculatura.

Tal i com s’observa en la gràfica, el moment en el qual es deixa anar el bastó és quan aquest està totalment enrere i comença a tornar al davant.

Quina diferència hi ha entre els bastons de marxa nòrdica i els de trekking?

Hi ha dos diferències fonamentals a part de la llargada d’aquests, on agafant el bastó dempeus i aquest vertical tocant a terra, el colze ha de fer angle de 90⁰ .

.

En primer lloc, la dragonera ha de ser complerta agafant el dit polze per un costat i la resta per l’altre fins al canell, d’aquesta manera al deixar anar el bastó no ens caurà.

En segon lloc, la punta d’alumini ens permetrà desplaçar-nos en terrenys tous; i la punta de goma en terrenys durs.  A més la punta de goma que es posa i es treu, i ha de ser arquejada per tal que el recolzament amb el terra sigui el més adequat en el moment de la inclinació del bastó.