Perquè no. Imagina fer exercici saludable amb les persones que treballen amb tu o amb la teva cap; com fan en una assessoria on, administratives, becàries i advocades comparteixen la sala de juntes; com fan en una immobiliària al parc que tenen a un minut del seu espai laboral, per realitzar una sessió d’entrenament a la setmana.
Un espai i un temps en el que és igual la teva categoria o jerarquia professional de l’empresa, on només importa passar-s’ho bé, riure, moure l’esquelet: això que en principi no faries sota cap concepte amb la teva cap.
Empresa i entrenament funcional?
Perquè no. En el cas de l’assessoria tenen dues hores de parada laboral (de 14h a 16h) que en general s’inverteix per dinar i qui pot anar fins a casa descansar una estona al sofà. Clarament molt millor invertit en benefici propi, en fer quelcom que el teu cos agrairà les pròximes 4 hores que seguiràs asseguda en una cadira i que, com a molt, t’aixecaràs per fer fotocòpies, demanar consell a una companya o per anar a la taula de reunions i tornar-te a asseure.
Vols que les teves treballadores estiguin motivades?
Sigues la primera i dóna exemple. Si tu ho fas potser elles també ho faran, i la resposta és positiva, totes se senten millor; mai tenen temps per moure el cos, estirar, tonificar, relaxar tensions, minimitzar l’estrès i desfogar-se de les pressions rient amb totes les qui estan a la sala, es tracta de canviar-se la samarreta i posar-se totes al mateix nivell.
Els beneficis es redueixen al benestar corporatiu, menys baixes laborals per problemes de salut, menys problemes psicològics al sentir-se més relaxada, per respirar millor i també perquè ajuda a millorar les relacions socials dins de l’àmbit laboral, se senten més capaces i per tant el seu rendiment (sobretot en èpoques especials de productivitat més intensa) és més satisfactori.
I si em toca fer un exercici tocant-li els peus a la meva cap?
El treball en equip és indispensable i per aconseguir un objectiu s’ha de fer conjuntament amb qui treballa a la cadira del costat o a la porta del davant. L’educadora/entrenadora ha de tenir la capacitat per fer que existeixi aquesta coexistència esportiva, que després elles readaptaran en les seves tasques laborals com a equip sense pudors dins de l’empresa.
Qui va dir por?
Posa’t la samarreta, activa’t; deixa la corbata, posa’t les malles, ja no hi ha rangs, posa’t a treballar!