Els exercicis abdominals hipopressius són preventius a nivell de salut i activitat física, ja que disminueixen la pressió abdominal. Va ser creat pel Dr. Marcel Caufriez, doctor en kinesiteràpia i readaptació i uròleg-ginecòleg. A partir del 2006 decideix obrir el seu camp d’actuació i fer una adaptació del seu mètode al fitness i l’esport, que provoca beneficis en una correcta col·locació corporal i la creació d’una hipopressió a la zona abdominal que aconsegueix reclutar les fibres musculars responsables de la postura i del grau de tonicitat del terra pelvià.
Aquests exercicis tenen la seva prescripció en la recuperació postpart, ja que a partir del control de la respiració i del diafragma aconseguim un ascens visceral i evitem possibles incontinències urinàries d’esforç en un futur. A més es tonifica de manera conjunta la musculatura de la faixa abdominal, del sòl pelvià i estabilitzadors de la columna vertebral a la vegada que es desenvolupa la resistència muscular.
Què diuen les investigacions?
A) Redueix el perímetre de la cintura en un 8%.
B) Millora la postura, disminuint les lordosis lumbars, cervicals i cifosis dorsals.
C) Augmenta la força del terra pelvià en un 20%.
D) Millora la resistència en augmentar l’EPO (hormona de síntesis que augmenta la producció de glòbuls rojos que faciliten l ‘intercanvi d’oxigen a la sang) fins un 65% .
E) Augmenta la força explosiva i la capacitat anaeròbica en elevar el metabolisme.
F) Millora les prestacions sexuals en dones i homes per l’ increment de la vascularització: la quantitat de sang que arriba al terra pelvià.
G) Evita i preveu la incontinència urinària.
H) Gestiona correctament les pressions abdominals i preveu lesions.
I) Evita prolapses i la caiguda d’òrgans interns.
Quan podem tenir aquests símptomes?
A) Embaràs i part: la principal causa de debilitament, tot i que de vegades els seus efectes no apareixen fins al cap de molts anys d’haver tingut un fill. si hi va haver estrip (incisió quirúrgica a la zona del perineu femení) el deteriorament és major o si es va guanyar molt pes durant l’embaràs.
B) Postpart: després del part se solen fer exercicis abdominals sense considerar com estan els músculs del sòl pelvià.
C) Pràctica esportiva: esports en els quals es salta o hi ha impacte (atletisme, tenis, aeròbic, bàsquet…) augmenten la pressió intra abdominal poden empitjorar el to muscular pelvià.
D) Menopausa i envelliment: els canvis hormonals de la menopausa poden produir una pèrdua de flexibilitat dels músculs del sòl pelvià, a més el pas dels anys, els va atrofiant com qualsevol altre múscul que no s’utilitza.
E)Herència: gairebé 2 de cada 10 dones tenen una debilitat innata dels músculs del sòl pelvià.
F) Hàbits quotidians i altres factors: hi ha algunes costums quotidianes i altres causes que també perjudiquen aquests músculs:
1. Retenir l’orina i empènyer amb força fent buidar la bufeta.
2. Vestir amb faixes o roba molt ajustada.
3.L’obesitat i el restrenyiment.
4. La tos crònica i en general qualsevol augment de la pressió intra abdominal.
Contraindicacions
– Persones amb la tensió arterial alta, degut a la necessària apnea expiratòria que pot provocar un increment de la mateixa.
– Processos inflamatoris abdominals greus relaxen la faixa abdominal i és complex incrementar-ne el to muscular.
– Dones embarassades, sobretot en els darrers mesos d’embaràs i en la quarantena en el postpart no practicar aquests exercicis.
– Si el metge ha recomanat no realitzar activitat física.
Pautes bàsiques de realització dels exercicis
- Correcta col·locació en la posició inicial.
- Auto elongació: estirament axial, com si es volgués créixer.
- Allunyar els colzes del cos, eixamplar el tronc.
- Importància de l’apnea expiratòria: buidar els pulmons d’aire.
- Obrir les costelles en l’apnea, i evitar inspirar en la realització d’aquesta.
- Estirament del diafragma: s’inspira, s’obren les costelles amb els dits i es treu l’aire.
- Cal mantenir un ritme entre exercicis.
- Cada sessió durarà entre 20′ i 30′.